1. |
Bandera Clara
03:48
|
|||
Alacant, bandera clara de la llibertat.
Matí de mar i més mar (vent i més vent enramat)
Alacant, bandera clara foradada d'una alegre i viva sal.
Alacant de peix, horitzó de punys invictes. De fermesa.
(Vicent Andrés i Estellés)
T'he vist nàixer amb llum càlida, i amb la son d'estar despert
Deixant-me l'amargor i la boca seca, amb l'arena del teu desert.
Fer un cafè al balcó mirant la plaça i els transeünts del mercat central,
gaudint del matí de la vila, amb el teu somriure i guirigall.
Et vaig conèixer passejant pels carrers blancs de Sant Roc,
respirant tots junts la brisa dolça, pintada per les flors dels balcons.
Parlant d'història (Parlant) amb els vells arbres que et donen l'encant,
allà on crema el sol cap al migdia, pels vells carrers d'Alacant.
Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat
Alacant bandera clara foradada,
d'una alegre i viva sal.
Alacant de peix,
horitzó de punys invictes.
Alacant de fermesa,
Bandera Clara de la llibertat.
Anant de banda a banda de la costa, amb un lent caminar,
t'he gaudit amb alegria, oasi de palmeres abraçant la mar.
M'has donat frescor a la vesprada, quan ella m'estava esperant,
compartint el sabor d'una cervesa, amb les fosques nits d'Alacant.
Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat (...)
He recolzat el cap, sense manies al caliu tou dels seus pits
t'hem escoltat trista queixar-te, d'aquelles bombes, d'aquells crits.
He recorregut sense pressa el camí del seu ventre al seus turmells.
t'hem pujat per les muralles, fins al més alt dels teus castells.
M'he notat l'arrapada esgarrifada de les ungles del seu goig,
t'hem sentit plorar el maig del 38, amb els carrers pintats de roig.
He escoltat la veu suau del plaer, amb el seu crit ple d'espant
i el vol del Savoia [SM 79], embrutant el clar cel d'Alacant
Matí de mar i més mar
vent i més vent enramat (...) (bis)
|
||||
2. |
||||
(Ovidi Montllor)
El pas tel temps farà
de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà
l'ocell de tants amors.
Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.
El vent que se'n va.
Campanes de tardor.
Pluja, neu, on són ja?
Cap segon sense enyor.
Desmesuradament.
Tot és com ha de ser.
El rellotge és absent.
I sempre hi ha que fer.
Plor d'amor, ja són mar.
Raig de foc que no para.
Els Déus volen baixar.
Font fresca tot i encara.
Onades contra el roc.
Tempestes d'inquietud.
Tot menjat pel nou foc.
Amor meu, és per a TU.
|
||||
3. |
||||
La Samarreta - Ovidi Montllor
Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta en feren. Vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara porta el cap topant de terra.
D'ençà, per aquesta samarreta
no he pogut sortir al carrer,
ni treballar al meu ofici, fer de ferrer.
He hagut de en el camp guanyar jornals,
ai, si la gent ja no em veia,
jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent
quan em veia pel carrer
em cridava: Progressiste!
Jo crec que tot això era promogut pel seu despiste.
Potser un altre en les meves circumstàncies
ja hagués canviat de samarreta.
Però jo que m'hi trobe molt bé amb ella,
perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que no se me faça vella.
|
||||
4. |
La jota de la dona
02:48
|
|||
LA JOTA DE LA DONA
La masereta plorava,
amb rabia i dignitat.
Perquè a ca´ pas que avançava,
la reprimia el patriarcat.
Totes les dones el tenen,
i ara els en volen llevar.
El plaer de decidir,
l´anhelada llibertat
La decisió és només meua,
perquè avortar es un dret.
A més, faré el que jo vulga,
i ningú no em dirà res.
|
||||
5. |
Peret
03:13
|
|||
Peret volia una casa
Per se casar amb la Françuasa
Volia que sigués de rocs
Que hi posessin pas blocs
Que sul davant de la façada
Li fessin una portalada
Guarnida de ferros forjats
Amb vidres fumats
Peret, Peret, Peret, Peret
Peret volia un primer estatge
Amb una cambra pel mainatge
I finestres amb balcó
Per mirar el Canigó
Que sul darrere de la casa
Hi hagués un hort per la Françuasa
I que el debaix sigui prou gros
Per posar les autos
Peret era inscrit al xomatge
I com li restava coratge
Pensava que d'un cop de pot
Li cauria el gros lot
Per això mudat cada diumenge
Tornava a prendre sa revenja
Fent cua al cafè dels Dos Galls
Per alinear tres cavalls
Peret, Peret, Peret, Peret
Amb el cor gros com una casa
Peret pagava la Françuasa
La minyoneta del guixet
Que ramassava el bitllet
Peret volia que la casa
Sigués guapa com la Françuasa
Volia que sigués de rocs
Que hi posessin pas blocs
Peret, Peret, Peret, Peret
Peret, Peret, Peret, Peret
|
el Diluvi Andorra
#MestissatgeMediterrani des de l'Alcoià. País Valencià. Països Catalans
Streaming and Download help
If you like el Diluvi, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp