1. |
Poemari Incomplet
00:26
|
|||
|
✪ Poemari Incomplet ✪
Han passat molts juliols
des de la nostra despedida,
han passat molts estius
des que la nostra història
s’ha convertit en poesia
|
||||
2. |
Heroïnes de la fosca nit
03:48
|
|||
|
✪ Heroïnes de al fosca nit ✪
I busquem i no trobem cap relat
que ens explique què ha passat.
Hem d’escriure un nou horitzó,
dibuixar alegria en cada racó.
No som hereves de Neruda,
som les filles de Marçal,
volem ser l’heura forta
que creix en la immensitat.
Som heroïnes de la fosca nit,
som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia.
No busquem ni vint poemes d’amor
ni desesperança d’una cançó;
Som un himne d’alliberació,
aquell que cantaven les bruixes de dol.
Revestim velles paraules
amb els darrers significats,
la força de les noves frases
esborrarà temps passats.
Som heroïnes de la fosca nit,
som lluitadores de la utopia,
som milicianes de la paraula viva.
Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia.
Som un trosset de vida passada,
bocins de petons, retalls d’una abraçada,
Fragments derivats d’una mirada,
i un petit vers curt.
Un vers curt per crear narrativa
ni esperem ni plorem.
No volem ser com Anna Karènina.
Ni esperem ni plorem.
|
||||
3. |
Tremole
03:29
|
|||
|
Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole
Tremole amb l’escalforeta de sentir-te a prop
i forta com el primer cop.
Tremole
Com quan ballàvem la dansa,
abraçàvem el canvi a la plaça.
Tremole amb l’oloreta del cafè,
dels teus ulls, llavis de mel,
Com gota de gel que regalima al ventre
i es va desfent.
Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole.
Quan et veig prendre el carrer dels Amants
omplint-nos de goig de Quart a Serrans.
Tremole quant et recorde a aquell banc
bevent descosits, descamisats.
Tremole rodolant pels teus cabells,
bucles negres, bruna pell;
deixar-nos fer i perdre el seny
i tremolem.
Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole
Encara vivim sense pensar
Encara pensem que ens eixirà
Encara eixim lluny per descobrir-nos
Encara eres vent que em fa navegar
Encara naveguem per aquell ball
Encara ballem quan em fas volar
Encara volem per un dia de març
Encara no he deixat de tremolar...
Encara tens tot el que trobava aquella nit
perdut en el teu llit
i encara tremole.
Encara tens els ulls de fera,
eres la València que mossega.
Encara tremole
Encara tremole
|
||||
4. |
Somriures
03:26
|
|||
|
Jo només crec en els somriures,
somriures que mouen la mar i el vent,
somriures que engeguen els engranatges,
somriures que seran record etern.
Que mouen la mar i el vent,
Que seran record etern.
I ets tu el somriure de la revolta,
el somriure que mai descansa,
el somriure que guia els passos;
I ets tu el somriure de la revolta,
el somriure que sempre avança,
el somriure que mai no mor!
I ets tu.
Elles volen veure’t amb un somriure,
un somriure que siga permanent,
somriure que permeta sobreviure,
un somriure que il·lumine novament.
Que siga permanent
Que il·lumine novament
I ets tu el somriure de la revolta,
el somriure que mai descansa,
el somriure que guia els passos;
I ets tu el somriure de la revolta,
el somriure que sempre avança,
el somriure que mai no mor!
I ets tu.
Nosaltres, amb tu, primavera de somriures.
Nosaltres, amb tu, l’exèrcit mai vençut.
Amunt, amunt, companya, ben cap amunt.
La vida s’enfila en nom de la revolta.
I ets tu el somriure de la revolta,
el somriure que mai descansa,
el somriure que guia els passos;
I ets tu el somriure de la revolta,
el somriure que sempre avança,
el somriure que mai no mor!
I ets tu.
|
||||
5. |
Sageta de Foc
03:14
|
|||
|
Sageta de foc
Hi ha un home a la presó dels qui avançaven
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Treieu-li l’embaràs que li oprimeix les mans
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Perquè faci camí
Perquè faci camí
Perquè faci camí
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Un jaç arran de la carretera
per als vells i els que cauen
No hi vulgueu saber res
que ells mateixos s’aixequen
Perquè faci camí
Perquè faci camí
Perquè faci camí
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Això ja és un camí
Això ja és un camí
Això ja és un camí
Més... si cal governar agafeu una tralla
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Us estimaran més i àdhuc obeirà
Junteu-vos!
Junteu-vos!
No vulgueu governar
No vulgueu governar
No vulgueu governar
Junteu-vos!
Junteu-vos!
Això ja és un camí
Això ja és un camí
Això ja és un camí
Juntem-nos !
Juntem-nos!
|
||||
6. |
||||
|
Suau sensació
El vent acaricia els meus cabells,
m’abraça i s’endinsa en la meua pell;
Mire el cel i respire a fons:
Suau sensació
Oh… Com suau sensació…
Dolços records, dolça il·lusió;
somric atrevida amb fils d’emoció.
Imatge latent a la ment:
Suau sensació
Oh… Com suau sensació…
De nou la brisa a la meua pell,
em porta un eco i el teu so
avança al ritme del meu cor:
Suau sensació
Oh… com suau sensació…
|
||||
7. |
||||
|
La revolució
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Després d'aquestes paraules
molta gent s'esverarà.
D'altra potser no s'esvere,
d'altra no em coneixerà.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
I qui no hi estigui d'acord
no li done la raó,
perquè és tan necessària
com per la terra la saó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Visca la revolució, la revolució!
Fixeu-vos que no la cante
ni a crit sec ni amb passió,
la pronuncie amb respecte,
amb tendresa i devoció.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
Visca la revolució, la revolució!
No us penseu que vol dir guerres,
ni destrosses, ni rancors.
Vol dir coses estimades:
llibertat, justícia i raó.
Si em permeteu l'expressió:
Visca la revolució!
No és pas aquest crit de pobres
que amb ella volen ser rics.
Volem un món al dia i just,
almenys per als nostres fills.
Encara que jo i d'altres
la cridem amb impaciència,
ella vindrà el dia just,
quan maduri la consciència.
Visca la revolució, la revolució!
Tots volem que vinga a bones,
sense sang, amb comprensió,
i si els burgesos no ho volen,
llavors serà per collons.
Oh, sí
Si em permeteu com si no,
Visca la revolució!
|
||||
8. |
La Medicina
03:04
|
|||
|
La medicina
Aquí estem, ja hem arribat,
portem la medicina que et farà canviar
i ja està, és un atac suprem,
quelcom demana el cos i reclama la ment
De la terra catalana fins a l'Índia americana,
de la terra confuciana fins la mar morta i salada.
Des del Tròpic del Koala fins al d'Èric el Viking,
Des de Bering, Tigris, Nil o Guayaquil
Balla, Balla, Balla, balla inclús la iaia
i com canta balla riu i no es baralla.
Balla la canalla, el Diluvi balla
Ja fa temps que l’hem portat
si plantes bé l’orella no podràs parar,
obri-la, que tothom ja la sent,
hem contagiat el món i ara balla la gent.
De la rumba catalana fins la cúmbia colombiana,
des de la Mediterrània fins als barris de Tijuana,
des del Golf de Sargantana fins al Kingdom Without Kings
des de Tully, Montañita o Medellín.
Balla, Balla, Balla, Balla inclús la iaia
i com canta balla riu i no es baralla.
Balla la canalla, amb Dusminguet balla.
|
||||
9. |
T'escoltaré (amb Huntza)
03:03
|
|||
|
T’escoltaré
On estan tots aquells que “Al Vent” li cantaren?
On estan les cabòries que sempre rondaven?
On estan cada veu, cada crit, cada plor?
On estan les cançons, les de cor, les d’amor?
On estan els camins que a la lluita ens portaren
per lluitar sense por?
T’escoltaré, quan t’aboques a l’abisme
T’escoltaré
I lluitarem de la mà contra els dimonis,
i lluitarem
Non daude kantatzen zuten txoriak?
Non inoiz kontatu gabeko elezaharrak?
Non dago jendea mugitzen zuen haizea?
Non pasatako momentu guztiak?
Borrokara eraman gintuzten bideak?
Beldurrik gabe aurrera!
T’escoltaré quan t’aboques a l’abisme.
T’escoltaré
I lluitarem de la mà contra els dimonis,
i lluitarem
Embriagant-nos de goig jugarem amb el foc;
entre espurnes de llum la tristesa s’allunya.
si l’ahir es el hui i el demà ja vindrà,
mirarem a la nit, brindarem amb la lluna.
Abrigats amb records farem fora els enyors.
La nostàlgia esta nit ens serà inoportuna.
Lluitarem sense por!
T’escoltaré quan t’aboques a l’abisme.
T’escoltaré
I lluitarem de la mà contra els dimonis,
i lluitarem
|
||||
10. |
He obert una porta
04:04
|
|||
|
He obert una porta
He obert una porta al cel del teu món
i he pintat finestres, amb pinzells de cartró.
He deixat pels racons el fruit del meu amor
i he furtat una rosa per deixar-te-la al caixó.
Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions.
Vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons
vull amar-te i discutir-te sense tebiesa ni remei
que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem.
He comprat una bústia per escriure’t cada cop,
he plantat violetes als planters del balcó.
He omplit els armaris amb les mels de l’amor
i he penjat mil estelades per guarnir cada racó.
Perquè vull, ja saps, passar amb tu les estacions,
vull que despertes junt amb mi amb la llum de les cançons
vull amar-te i discutir-te sens tebiesa ni remei
que ens visite la lluna a cada rialla que ens regalem.
I si et mirara cada dia com si no existís demà
i si et besara cada cop com el primer que et vaig besar
i si abaixara els estels per dibuixar-te’l a la pell
i si amagara els meus defectes sota l’ombra dels anhels
He obert una porta al cel del teu món
|
||||
11. |
Mostra'm
03:52
|
|||
|
Mostra’m
Ser com l’aigua d’un riu,
caure al dematí
de primavera a estiu.
El meu destí està lluny
puc rodar entre rambles
de març a juny.
Trobar-nos i saber qui som,
ballar com quan fem l’amor
i parlar amb la lluna;
despertar amb tu,
tan sols amb tu,
gaudint amb tu
d’aquesta fortuna.
Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
Que ens porte aire per avançar.
Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
que ens porte l’aire.
Fer un salt etern,
acompanyar la nit
de tardor a hivern;
cremarem tot gener
per no sentir el fred
de desembre a febrer.
Ajuntar-nos i mantindre el foc,
ballar com quan fem l’amor
i parlar amb la lluna;
despertar amb tu,
tan sols amb tu,
gaudint amb tu
d’aquesta fortuna.
Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
Que ens porte aire per avançar.
Mostra’m com estimar la mar,
Que les ones ens transporten;
Explicar-li al vent
que ens porte l’aire.
|
||||
12. |
Miseria i amor
04:11
|
|||
|
Misèria i amor
Fou tema tabú a la carretera
creuant de sud a nord tot els nostre horitzó.
Direcció a l’absurd, viatge amb la certesa
que jo sempre tornaré tot sol.
Tu sols eres tu i jo no sé qui sóc.
Vam parlar per què però mai el com.
Pel camí es va perdre tota la tendresa
i al final me’n vaig tornar tot sol
Hey, vine amb mi, vine amb mi,
si tu no vens, tornaré sol.
La vida és això: misèria i amor,
promet t’ho diré a la següent cançó.
Hem deixat anar tota la tristesa,
hem pactat que mai tornarà l’amor.
Jo no sóc Romeu ni tu eres Julieta,
tota aquesta història no tracta d’açò.
Hey, vine amb mi, vine amb mi,
si tu no vens, tornaré sol.
La vida és això: misèria i amor,
promet t’ho diré a la següent cançó.
Promet que t’ho diré.
Jo no sóc capaç de dir-te “t’estime”
|
||||
el Diluvi Andorra
#MestissatgeMediterrani des de l'Alcoià. País Valencià. Països Catalans
If you like el Diluvi, you may also like:
Mordiendo [2k16]
by Tremenda Jauría
supported by 4 fans who also own “Junteu-vos”
Great mixing of cumbia and reggaeton with an aggressive tinge to it.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 31, 2017
go to album
Bomba Estereo’s 2009 breakthrough gets a 10th anniversary, splatter-vinyl reissue. Raucous digital cumbia that remains driving & essential.
go to album
featured on Bandcamp Radio May 9, 2023
go to album
featured on Bandcamp Radio Feb 27, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Jan 25, 2022
go to album
featured on Bandcamp Radio Sep 14, 2021
go to album
