1. |
Tendresa Insubmisa
04:05
|
|
||
La teua tendresa insubmisa,
El teu cor desobedient...
Ens imagine esguellant la geografia,
creuant països, mirades i destins,
fent de la vida la millor filosofia
ajuntant les mans, encreuant els dits.
Com el fort vent que ens ha guiat
per les dreceres de l’oblit,
esborrem allò que ens han contat,
inventem noves formes de delit.
Estime la teua tendresa insubmisa,
Estime el teu cor desobedient,
Estime el teu cos que crida vida,
Estime tot allò que ens diem!
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
La tardor dels nostres dies,
El relleu dels teus pits,
la llum de les nostres vides,
la profunditat del teu melic.
Als ulls, una espurna de guerra;
al puny, un grapat d’arena,
perquè junts som,
junts som la sal de la terra.
Estime la teua tendresa insubmisa,
Estime el teu cor desobedient,
Estime el teu cos que crida vida,
Estime tot allò que ens diem!
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
Ai, ai, ai, ai...
Ei, ei, ei, ei...
Ai, ai, ai, ai...
Ei, ei, ei, ei...
La rebel·lia d'un cor sublim
bombeja amb força
Tendresa Insubmisa.
Cercant en el camí
de la infinita tendresa
el teu cor desobedient.
El foc de la revolta
esta nit desprén
Tendresa Insubmisa.
Vivint amb tot el risc,
guardant tota esperança
amb la flama encesa d'una tendresa
que mai descansa.
I jo...
Estime la teua tendresa insubmisa,
Estime el teu cor desobedient,
Estime el teu cos que crida vida,
Estime tot allò que ens diem!
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...
Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...
Ai, ai, ai, ai...
|
||||
2. |
||||
Lletra i Música: el Diluvi
www.elDiluvi.cat
No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.
Per tu i per mi ja no queden records,
i, del teu i del meu, farem un sol cos
Per tu i per mi ja no queden cançons,
visc borratxa d’amor...
I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se’n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.
Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.
Per tu i per mi ja no queden tresors,
i ens quedem nus al ras i ens fonem amb l’abraç;
Per tu i per mi, si te’n vas, em dessagne,
i em quede tan buit, que et tornaré a buscar.
I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se’n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.
Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.
No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.
No hi ha ningú que balle com tu,
sense temor al vent;
no hi ha ningú que balle com tu,
alegre i combatent.
I amb un glop de boira i sorra de records,
res no se’n va quan estem sols;
Quan estem sols, dibuixem espirals,
trobem els tresors, evitem els decors.
Parle de tu i de mi,
parle del nostre amor.
|
||||
3. |
El foc [amb ZOO]
04:18
|
|||
Del grinyol d’unes rodes velles
naix el ritme d’esta cançó
Del grinyol d’unes rodes velles
naix el ritme d’esta cançó;
sobre sendes en construcció,
un feix de llum ens ha donat les ales.
Hem trobat el foc
que crema el dolor.
Com el vol dels ocells, fent tombs,
girem per eixir de casa.
Com el vol dels ocells, fent tombs,
girem per eixir de casa;
anem fugint de la brasa
i entre dues serres hem trobat claror.
Hem trobat el foc
que crema el dolor.
Per la via que no ens rebutja,
per fluir en el seu conjunt.
Per la via que no ens rebutja,
per fluir en el seu conjunt,
hem cantat des de ben amunt
que l’alegria ens ha portat la pluja.
Hem trobat el foc
que crema el dolor.
Hem trobat foc, ai!,
Que crema el dolor.
Hem trobat el foc
que crema el dolor.
Hem trobat foc, ai!,
Que crema el dolor.
Hem trobat una abraçada en cada mirada,
hem trobat unes mirades que esborren la por;
el dolor que ahir cremava, pel camí s’ha tornat pols.
Hem trobat una abraçada en cada mirada.
Hem trobat una escalfor en cada besada,
hem trobat unes besades que t’abracen tan fort,
que el dolor que ahir cremava, pel camí s’ha tornat pols.
Hem trobat una escalfor en cada besada.
Hem trobat carícies en cada paraula,
hem trobat rialles que ens donen calor;
que el dolor que ahir cremava, pel camí s’ha tornat pols.
Hem trobat carícies en cada paraula.
Hem trobat el foc
que crema el dolor.
Hem trobat foc, ai!,
Que crema el dolor.
Hem trobat el foc
que crema el dolor.
Hem trobat foc, ai!,
Que crema el dolor.
|
||||
4. |
Vell record
03:12
|
|
||
Recordes quan érem llum
les nits més fosques?
De dia érem l’ombra,
el recer d’un humit bes
Somiàvem amb senders,
viaranys de color verd.
O ja ho hem oblidat
o ja fa massa temps
I la lluna em mira de reüll,
de vegades em diu que balles,
que vol sentir-se plena,
perquè dus el sol als ulls,
li calfes la nit i amb rialles
fuig, d’un raig, la pena.
Farem del vell record
divisa, mapa i bandera.
El destí serà paper banyat:
serem com pluja, amor de mar. (BIS)
Viurem amb la incertesa
dels polissons del temps;
veurem dreceres clares
en un futur advers.
Contemplarem la vida
escrita en un paper,
amb els llavis en prosa
i la mirada en vers,
I la lluna em mira de reüll,
de vegades em diu que balles,
que vol sentir-se plena,
perquè dus el sol als ulls,
li calfes la nit i amb rialles
fuig, d’un raig, la pena
Farem del vell record
divisa, mapa i bandera.
El destí serà paper banyat:
serem com pluja, amor de mar.
|
||||
5. |
Ànima Blanca
03:45
|
|
||
Ja fa temps que navegue
en un vaixell sense rems.
Ja fa temps que somie
amb els teus ulls absents.
Ja fa temps que t’espere
Sota el cel somnolent,
on la rosada em recorda
que no estàs present.
Quan et tenia, jo no sabia
el que em doldria si no et tingués;
quan te n’anares aquella nit clara
es va detindre el meu pensament.
Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present .
El meu nom ja no és meu
si no surt dels teus llavis;
el meu cor ja no viu
si no batega amb el teu.
El meu futur ja no és
si no tinc el teu present;
la meua pell no respira
si no sent la teua pell.
No vaig poder ni dir que et volia,
el temps va córrer més que el sentiment.
El meu cos encara et sentia
i es va detindre el meu pensament.
Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present.
Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present.
|
||||
6. |
El viatge
03:38
|
|
||
EL VIATGE
El viatge comença
amb la fosca matinada,
amb el fred de la mitja lluna
i el sol que no fa alçada.
Huit-cents kilòmetres són
un pam al nostre mapa.
Dibuixen el nostre entorn
carreteres sense retorn
Uoh-oh, uoh-oh!
I brollaven de les nostres mans
raons impreses en fulls clandestins
Uoh-oh, uoh-oh!
Que encara escrivim, no importa on.
Bona vesprada, arratsalde on!
El viatge segueix
amb el caliu dels companys,
amb la força de les companyes
i el record dels que no estan.
La distància és més llarga
quan et tinc ben a prop.
Dibuixen les coordenades
els camins de l'amor.
Uoh-oh, uoh-oh!
I brollaven de les nostres mans
raons impreses en fulls clandestins
Uoh-oh, uoh-oh!
Que encara escrivim, no importa on,
Bona vesprada, arratsalde on!
El viatge s'acaba
amb la dansa dels teus cabells,
amb els colors de la teua mirada
i un comiat i promeses sense anells.
Trencant la barrera
que existeix entre tu i jo:
dibuixant el nostre futur .
Trencant la barrera
que existeix entre tu i jo:
dibuixant la nostra revolució.
Uoh-oh, uoh-oh!
I brollaven de les nostres mans
raons impreses en fulls clandestins
Uoh-oh, uoh-oh!
Que encara escrivim, no importa on.
Bona vesprada, arratsalde on!
Uoh-oh, uoh-oh!
I brollaven de les nostres mans
raons impreses en fulls clandestins
Uoh-oh, uoh-oh!
Que encara escrivim, no importa on.
Bona vesprada, arratsalde on!
|
||||
7. |
Deixa'm que et conte
03:46
|
|
||
Lletra: Soledat Crespo
Música: el Diluvi
www.elDiluvi.cat
Anys de faena, anys de mitgers,
anys de servei em corren la pell;
Tantes històries, contar de vells,
és el que em fan sentir com em sent.
Treballa amb les mans, home del camp,
aquesta és la vida que et toca jugar;
mitgers de la serra servils i aplicats,
li deus al teu amo el pa i la llar.
Camí al llavador, camí a l’olivar,
cançons de verema ens marquen el pas;
agafa la forca, agafa la falç,
prepara l’arer, arrima el tiràs.
Treballa amb les mans, home del camp,
aquesta és la vida que et toca jugar;
mitgers de la serra servils i aplicats,
li deus al teu amo el pa i la llar.
Tens sang vermella, pobra i plebella,
els genolls blaus de ser abusat;
tens les mans aspres del sol i del vent,
el coll cansat d’assentir i acatar.
Deixa’m que et conte,
deixa’m que et parle.
Treballa amb les mans, home del camp,
aquesta és la vida que et toca jugar;
mitgers de la serra servils i aplicats,
li deus al teu amo el pa i la llar.
Treballa amb les mans, home del camp,
aquesta és la vida que et toca jugar;
mitgers de la serra servils i aplicats,
li deus al teu amo el pa i la llar.
Deixa’m que et conte,
deixa’m que et parle.
Deixa’m que et conte,
deixa’m que et parle.
Deixa’m que diga per què sóc així,
deixa’m que explique per què sóc rebel;
aquesta és la història que m’ha dut ací,
deixa’m que explique per què sóc rebel.
Deixa’m que diga per què sóc així,
deixa’m que explique per què sóc rebel;
aquesta és la història que m’ha dut ací,
deixa’m que explique per què sóc rebel.
|
||||
8. |
Som Amor
03:22
|
|
||
Lletra i música: el Diluvi
Som amor, som amor
Som amor.
Som amor, som amor
Som amor.
Som amor, som amor
Som amor.
Som amor, som amor
Som amor.
No t’ho voldràs creure,
però et trobe a faltar uo-oh-oh!
Anit no et pensava,
et vaig haver d’imaginar ie-eh-eh!
Em venia a boca
però em feia por deixar-me anar.
Deixar-me!
Eres el vent omplint les veles,
eres la lluna que encén estreles;
eres la llum que em fa reviure,
amb esperança, cada somriure.
Parlar-nos sense filtres,
buscant la sensualitat uo-oh-oh!
Sentir-nos nas amb nas,
hi ha tantes possibilitats! Ie-eh-eh!
Ens ensenyem les cartes,
descobrim el món i arribem a connectar.
A connectar!
Eres el vent omplint les veles,
eres la lluna que encén estreles;
eres la llum que em fa reviure,
amb esperança, cada somriure.
Som amor, som amor
Som amor
Som amor, som amor
Som amor
Som amor, som amor
Som amor
Som amor, som amor
Som amor
|
||||
9. |
πr²
04:25
|
|||
Som una de les parts de l'ordre
del nostre propi desordre personal,
unes vides asimètriques
buscant la tangent d'una vida rectangular.
És simpàtic el reflex de la vida
quan el temps la fa girar.
Sincronitze els meus passos
amb el tic-tac del teu bategar.
El Temps, que corre
dibuixant el radi d'un cercle de metall.
És curiosa la distància mil·limètrica
del silenci d’aquest guirigall.
Per més que ho intente
no trobe la sentència,
no torna l'essència
als teus moments d'absència.
Era tan trist el meu caminar,
sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente, no em puc separar
del teu bategar ni el teu tic-tac.
Perduts en la derivada enèsima
d'unes ombres i la seua constant;
pensaments que canvien
de manera exponencial.
És senzilla la manera d'entendre
les matemàtiques personals.
Superant tots aquests límits
de la nostra equació espai-temporal.
El Temps, que corre
en l'àrea impresa pel radi i pi al quadrat.
És perfecta la línia que separa
el teu univers del meu espai.
Per més que ho intente
no trobe la sentència,
no torna l'essència
als teus moments d'absència.
Era tan trist el meu caminar,
sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente no em puc separar
del teu bategar ni el teu tic-tac.
Era tan trist el meu caminar,
sense el teu alè i el teu compàs...
Per molt que ho intente no em puc separar
del teu bategar ni el teu tic-tac.
|
||||
10. |
||||
Infinitament lluny de tu
m’aproparia al bar;
transportat per l’aroma,
demanaria un got.
Regalat de la música,
aperitiu faria,
menjaria el millor,
regalaria el cos.
Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.
Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.
Infinitament lluny de tu
pujaria a un cim alt,
gaudiria la vall,
respiraria fort.
M’aproparia al cel
famolenc de la terra;
intentant la paròdia,
cridaria com Déu.
Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.
Infinitament lluny de tu
mai no en tindria prou,
reptaria a la mort,
jugaria el meu fat.
M'enfangaria el rostre,
m'empassaria el món,
vomitaria el ventre
i seria feliç, jo.
Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.
Infinitament lluny de tu
brindaria a la vida,
i ho faria per tu,
infinitament lluny de tu.
|
||||
11. |
|
|||
Caminant de mil camins,
resseguit per pocs;
lluitador de guerres,
caçador d’amors.
Sempre amb ulleres tristes,
l’alegria té els seus colors.
Caçador d’amors,
l’alegria té els seus colors.
Cantant de mil cançons,
conegut per tots;
benvingut a tots els pobles,
natiu d’enlloc.
Sempre amb maletes buides,
la soledat té els seus colors.
Natiu d’enlloc,
la soledat té els seus colors.
La geografia està escrita pel seu caminar,
coneix cada vèrtex d’aquest món
i, a la nit, juga amb la lluna
i, al dia, és l’autor de les cançons .
Errant de mil errors,
enganyat per tots;
contador de mil mentides,
trobador seriós.
Sempre amb sabates llises,
la terra té els seus colors.
Trobador seriós,
la terra té els seus colors.
Acompanyant de mil companys,
oblidat per molts;
nòmada als carrers,
fugitiu als nostres cors.
Sempre amb paraules lliures,
la saviesa té els seus colors.
Fugitiu als nostres cors,
la saviesa té els seus colors.
La geografia està escrita pel seu caminar,
coneix cada vèrtex d’aquest món
i, a la nit, juga amb la lluna
i, al dia, és l’autor de les cançons.
La geografia està escrita pel seu caminar,
coneix cada vèrtex d’aquest món
i, a la nit, juga amb la lluna
i, al dia, és l’autor de les cançons.
|
el Diluvi Andorra
#MestissatgeMediterrani des de l'Alcoià. País Valencià. Països Catalans
Streaming and Download help
If you like el Diluvi, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp